Home Història Records primers temps de J. Magrinyà i Paquita Bosch
Records primers temps de J. Magrinyà i Paquita Bosch PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per Josep M. Magrinyà   
dimarts, 3 d'abril de 2012 21:41

 

L’Encarnació:una finestra oberta als vents del món.

 

 

   Els primers temps ? Sempre són heroics, sempre, i una nova parròquia en un espai que havia estat una sala de ball era motiu de comentaris, si no burlescos i malintencionats, almanco irònics.
Record el primer contacte amb D. Toni Roig, el seu primer rector. Feia, de casa en casa, la seva presentació a la  feligresia del barri, alhora que demanava ajuda econòmica i material. Ara no record quina aportació econòmica en férem a casa, ni si no en férem cap, si que record que  regalarem roba de fil blanca, finíssima per fer tovalletes i una part d'una peça de tela de fil per fer tovalles. A casa, per qüestions del nostre negoci, de teles blanques i fines se’n guardava tota l'acumulació de compres que s'havien fet quan la postguerra i que ja no eren usables, per cares, els anys 60, per una qüestió econòmica, simplement. Estava assegut a una de les butaques del menjador, la butaca gran i fonda no se corresponia al seu físic, però hi seia tan dignament com si aquell sitial  fos el seu lloc de feina de tota la vida. Vaig pensar: caràcter fort i dees fortes, no ens hauríem de barallar per res...Ai així fou tot el temps que convisquérem parroquialment.
Ell va saber escoltar tots els cants de sirena que hi havia a l’entorn d'una parròquia jove, de feligresos de classe mitjana amb ganes de participar i dir-hi la seva,i entre elles, l'Escoltisme, amb un Cap d'Agrupament adult i una Cap també adulta i de morro fort. ( no sabeu que ara en uns certs cercles d’amistats ens diuen el”pacmagrinyà”i ja ho érem llavors!) Anys gloriosos aquells. Les primeres matines a Sant Rafel amb la xocolatada familiar, aquell mercat que férem al pati de l'Olímpia, amb paredetes, jocs, bar, salsixes, Ho recordau? Tot un dissabte horabaixa i el vermut del diumenge dematí: quants diners arreplegats de la bona voluntat dels feligresos!
I els locals dels soterranis, aquella inauguració solemne amb el Sr. Bisbe Rafael  Alvarez Lara, amb una renglera d'escoltes a un costat de la pendent i enfront, els de la OJE? i les ganes de gresca amb que es miraven, ho recordau? I els locals de Julià Alvàrez, quan D. Toni ens demanà, per favor, que posàssim un rètol defora que indicàs"Local Parroquial" per protegir-nos de segons quins grups que tots coneixíem?; i les primeres matines que D. Toni ens va permetre organitzar per a tota la feligresia? - Anecdota: D.Toni, quan preparàvem les matines tots, ens va venir a llegir-nos la seva homilia, a veure si ens semblava bé: tot un  detall d’un rector envers una colla de jovençans i jovençanesamb ganes mal dissimulades, d’enfrontar-se amb el poder establert. Era una mica-bastant llarg, jo pensava com dir-ho educadament, i una cap, na Teresa Gener li digué rotunda: això, D.Toni, és massa llarg i hi ha una dita que diu, les coses curtes mouen el cor i les llargues les cadires.D. Toni aguantà l’escomesa: ja ens començava a conèixer de veres i començava a entendre el que era i és l'Escoltisme. Màgnífica la seva reacció de corregir el text.I en Tomeu Suau fent tot quant podia i sempre a punt per fer servei de Consiliari a qui li demanàs, sempre movent-se entre els dos fronts que tenia oberts: la parròquia i l’escotisme que molt sovint eren antagònics? I la seva partida  al Burundi, com partirien més envat en Guillem Miralles, en Cil i altres consiliaris..

És vera que l'escoltisme va arribar a tenir complex de consiliari: consiliari nou que entrava, segur que acaba deixant-nos per anar a missions o a Burundi o al'Àmèrica llatina. I quan arribà el Concili Vaticà II que ens ajudà tant a tots a veure clar el què era l'Església, llavors, ells començaren a secularitzar-se, nonomés els nostres, sinó arreu de l'illa. Ens costà entendre una mica, bastant aquest succeït: crèiem, i potser ens equivocàrem, que l’escoltisme els havia obert portes al món i,que aquestes portes ells les havien eixamplat  per poder deixar un món en el què vivien bé i que ho tenia tot, i anar a cercar-ne un altre on ho necessitaven tot. Ben mirat, també partien els nostres escoltes i guies quan marxaven a estudiar a fora, o quan es casaven...però no era ben bé el mateix, no ho era. Les separacions dels amics de veres, que saben de tu i tu d'ells, que ens coneixem a fons, sempre són i crec que sempre seran molt, molt doloroses.


Vist així, tot sembla una festa immensa i ho va ser. Però els anys eren difícils en tots els conceptes, i l'Encarnació era considerada com una parròquia vanguardista i no era una alabança, no ho era de cap manera per segons qui ho deia. El cert és que el ciutadans convençuts, els creients en el Concili, els devots d’aquesta terra i d’aquesta llengua, feien molt de camí, travessaven  Palma i barris perifèrics per venir a missa a l’Encarnació: era l’únic lloc on es sentien identificats totalment. Quan ens feren un registre policial a ca nostra, una de les preguntes clau va ser: ustedes todo lo hacen en catalán, ¿verdad?, si señor, i tienen los grupos (escoltes) en aquella parróquia que había sido una sala de fiesta, ¿verdad? si señor, verdad.No s’oblidava i  va costar d’oblidar-se’n  de l’Olímpia, sobretot si hi havies vist ballar flamenc.

 

Gràcies a tots, Rectors, vicaris, escolans:en Miquel Roca i n’Aurelio ; gràcies; pares, mares, avis del escoltes que ens ajudàreu a fer créixer aquells 300 infants i adolescents que els primers anys ompliren aquesta parròquia de renou, gresca, crits, i rialles i sabére perdonar-nos totes les nostres  inconveniències. Gràcies als grups parroquials de catequesi,  de confirmació,: ara record que a petició de D. Toni, nosaltres dirigírem un o dos cursets prematrimonials.... :com els deu haver anat, reis meus?? Quina parròquia aquella tan jove, tan atrevida, tan carregada d’esperances i tan cristianament oberta, divertida i alegra. Que no envelleixi mai de mai aquest esperit i duri pels segles dels segles.

Afegitó:  quan ens toqui fer la gran passa definitiva, volem que les nostres exèquies siguin a l’Encarnació. Vivim a Cas Català i som calvianers: creim, esperam i desitjam que les nostres exèquies  es facin a l’Encarnació. Si  s’ha de fer trampa -abans hi havia problemes per passar d’una parròquia a un altra- que es faci, entre tots trobareu prou arguments en defensa dels nostre desig i voluntat. Gràcies.

 

Josep M.Magrinyà i Paquita Bosch

 

Cas Català, 10 de Febrer 2012

 

Ens havíeu demanat unes ratlles només, un escritet. Ha sortit llarg. Ja tallareu per on vos sembli. . .

 

 

Darrera actualització de dissabte, 7 d'abril de 2012 12:22
 
Copyright © 2017 Parròquia de l'Encarnació. Tots els drets són reservats.
Joomla! és un programari lliure distribuït sota la llicència GNU/GPL.

NASHVILLE, Tenn. -- Delanie Walker hasn't been asked for help too often this summer. It's not that the Tennessee Titans tight end isn't willing, and he has a wealth of knowledge to share going into his 12th season, but fewer rookies are seeking it out this year. Kendall Wright Jerseys Why? Walker has a hypothesis. "They’re kinda scared of me," Walker said. "If they ask me for help, I try to give my best advice. But they kinda are starstruck. When they were in elementary, I was in the NFL. Sometimes I think they’re just happy to play beside me."

Walker, who turned 33 last Saturday, is a rare physical specimen at the top of his game. Marcus Mariota Jerseys There aren't many 30-plus players, outside of quarterbacks and specialists, that remain among the top five-to-seven players at their position. Recent NFL history tells him he should be preparing to disappear into retirement. Delanie Walker Jerseys He calls that a lie. In a Titans offense filled with new toys at the receiving positions, Walker remains one of Marcus Mariota's favorite targets when it matters the most. Walker says he's happy that Eric Decker, Corey Davis and Taywan Taylor have been added to play beside him. But that doesn't mean he won't eat anymore. Walker wants to make that clear.

So it's no surprise at the end of Thursday's practice when Mariota finds Walker blazing down the seam for a touchdown against the Carolina Panthers defense. "He hasn't slowed a bit. He's still at full-strength, he's still very difficult to cover," Titans coach Mike Mularkey said. DeMarco Murray Jerseys "He takes such good care of his body and it shows up out here every day." The word "still" resonates when it comes out of Mularkey's mouth in reference to Walker. Longevity, like availability, is a skill. Walker doesn't have a magic potion or special workout shift that has caused him to remain dominant at 33. He says he does what he's always done: eat well, get rest and grind like he's still a sixth-round pick trying to make the team.

"I still see myself as one of the guys everybody looks at to make a play," Walker said. Derrick Henry Jerseys So when fantasy football pundits wonder how the Titans are going to spread the ball around to Walker, Decker, Davis, Rishard Matthews, DeMarco Murray and Derrick Henry, among others, Walker isn't worried about getting squeezed out. Eddie George Jerseys "I don’t cry when I don’t get catches, but I’m always hungry," said Walker, who had 65 catches for 800 yards and seven touchdowns last season. "I’m always going to compete. I want the ball. I want to eat, but I have to get open. That’s the rules of the game. Whoever is open, is going to eat."