Home Celebracions
Celebracions
DEU EN NOSALTRES PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per J.Pagola   
dissabte, 26 de maig de 2018 10:25

 

27-05-2018
Santíssima Trinitat – B
Mateu 28,16-20
EL MILLOR AMIC

Al nucli de la fe cristiana en un Déu trinitari hi ha una afirmació essencial. Déu no és un ésser tenebrós i impenetrable, tancat egoistament en si mateix. Déu és Amor i només Amor. Els cristians creiem que en el Misteri últim de la realitat, donant sentit i consistència a tot, no hi ha sinó Amor. Jesús no ha escrit cap tractat sobre Déu. En cap moment el trobem exposant als camperols de Galilea doctrina sobre ell. Per a Jesús, Déu no és un concepte, una bella teoria, una definició sublim. Déu és el millor Amic de l’ésser humà.

Els investigadors no dubten d’una dada que recullen els evangelis. La gent que sentia Jesús parlar de Déu i el veia actuar en el seu nom experimentava Déu com una Bona Notícia. El que Jesús diu de Déu els resulta una cosa nova i bona. L’experiència que comunica i encomana els sembla la millor notícia que poden sentir de Déu. Per què?

Potser el primer que capten és que Déu és de tots, no només dels que se senten dignes per presentar-se davant d’ell en el Temple. Déu no està lligat a un lloc sagrat. No pertany a una religió. No és propietat dels piadosos que peregrinen a Jerusalem. Segons Jesús, «fa sortir el sol sobre bons i dolents». Déu no exclou ni discrimina ningú. Jesús convida tothom a confiar en ell: «Quan pregueu, digueu: Pare!».

Amb Jesús van descobrint que Déu no és només dels que s’acosten a ell carregats de mèrits. Abans que a ells escolta els que li demanen compassió, perquè se senten pecadors sense remei. Segons Jesús, Déu camina sempre buscant els que viuen perduts. Per això se sent tan amic de pecadors. Per això els diu que ell «ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut».

També s’adonen que Déu no és només dels savis i entesos. Jesús li dóna gràcies al Pare perquè li agrada revelar als petits coses que els queden ocultes als il·lustrats. Déu té menys problemes per entendre’s amb el poble senzill que amb els doctes que creuen saber-ho tot.

Però fou sens dubte la vida de Jesús, dedicat en nom de Déu a alleujar el sofriment dels malalts, alliberar posseïts per esperits malignes, rescatar leprosos de la marginació, oferir el perdó a pecadors i prostitutes…, el que els va convèncer que Jesús experimentava Déu com el millor Amic de l’ésser humà, que només cerca el nostre bé i només s’oposa al que ens fa mal. Els seguidors de Jesús mai van posar en dubte que el Déu encarnat i revelat en Jesús és Amor i només Amor cap a tothom.
 
LA RENOVACIÓ PER L'ESPERIT PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per J.Pagola   
dilluns, 14 de maig de 2018 17:10
20-05-2018
Pentecosta – B
Joan 20,19-23
RENOVEU-NOS PER DINS
A poc a poc estem aprenent a viure sense interioritat. Ja no necessitem estar en contacte amb el millor que hi ha dins nostre. En tenim prou amb viure entretinguts. Ens acontentem amb funcionar sense ànima i alimentar-nos només de benestar. No volem exposar-nos a buscar la veritat. Veniu, Esperit Sant, i allibereu-nos del buit interior.

Hem après a viure sense arrels i sense metes. En tenim prou amb deixar-nos programar des de fora. Ens movem i agitem sense parar, però no sabem què volem ni cap a on anem. Estem cada vegada més ben informats, però ens sentim més perduts que mai. Veniu, Esperit Sant, i allibereu-nos de la desorientació.

Gairebé ni ens interessen les grans qüestions de l’existència. No ens preocupa quedar-nos sense llum per enfrontar-nos a la vida. Ens hem fet més escèptics, però també més fràgils i insegurs. Volem ser intel·ligents i lúcids. Però no trobem assossec ni pau. Veniu, Esperit Sant, i allibereu-nos de la foscor i la confusió interior.

Volem viure més, viure millor, viure més temps, però ¿viure què? Volem sentir-nos bé, sentir-nos millor, però ¿sentir què? Busquem gaudir intensament de la vida, treure-li el màxim suc, però no ens acontentem només amb passar-ho bé. Fem el que ens ve de gust. Amb prou feines hi ha prohibicions ni terrenys vedats. Per què volem alguna cosa diferent? Veniu, Esperit Sant, i ensenyeu-nos a viure.

Volem ser lliures i independents i ens trobem cada vegada més sols. Necessitem viure i ens tanquem en el nostre petit món, de vegades tan avorrit. Necessitem sentir-nos estimats i no sabem crear contactes vius i amistosos. Al sexe li diem «amor», i al plaer, «felicitat», però qui saciarà la set? Veniu, Esperit Sant, i ensenyeu-nos a estimar.

En la nostra vida ja no hi ha lloc per a Déu. La seva presència ha quedat reprimida o atrofiada dins nostre. Plens de sorolls per dins, ja no podem escoltar la seva veu. Bolcats en mil desitjos i sensacions, no encertem a percebre la seva proximitat. Sabem parlar amb tothom menys amb ell. Hem après a viure d’esquena al Misteri. Veniu, Esperit Sant, i ensenyeu-nos a creure.

Creients i no creients, poc creients i creients dolents, així peregrinem moltes vegades per la vida. A la festa cristiana de l’Esperit Sant, a tots ens diu Jesús el que un dia va dir als seus deixebles, exhalant sobre ells el seu alè: «Rebeu l’Esperit Sant». Aquest Esperit que sosté les nostres pobres vides i encoratja la nostra feble fe pot penetrar en nosaltres i revifar la nostra existència per camins que només ell coneix.
Veniu Esperit Sant .
Darrera actualització de dilluns, 14 de maig de 2018 17:16
 
SER DEIXEBLES I FER DEIXEBLES PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per J.Pagola   
dimecres, 9 de maig de 2018 13:24
13-05-2018
Ascensió del Senyor – B
Marc 16,15-20
NOU COMENÇAMENT
Els evangelistes descriuen amb diferents llenguatges la missió que Jesús confia als seus seguidors. Segons Mateu han de «fer deixebles» que aprenguin a viure com ell els ha ensenyat. Segons Lluc, han de ser «testimonis» del que han viscut al seu costat. Marc ho resumeix tot dient que han de «proclamar l’Evangeli a tota la creació».
Els que s’acosten avui a una comunitat cristiana no es troben directament amb l’Evangeli. El que perceben és el funcionament d’una religió envellida, amb greus signes de crisi. No poden identificar amb claredat a l’interior d’aquesta religió la Bona Notícia provinent de l’impacte provocat per Jesús fa vint segles.
D’altra banda, molts cristians no coneixen directament l’Evangeli. Tot el que saben de Jesús i el seu missatge és el que poden reconstruir de manera parcial i fragmentària, recordant el que han sentit de catequistes i predicadors. Viuen la seva religió privats del contacte personal amb l’Evangeli.
Com podran proclamar-lo si no el coneixen a les seves pròpies comunitats? El Concili Vaticà II ha recordat una cosa massa oblidada en aquests moments: «L’Evangeli és, en tots els temps, el principi de tota la seva vida per l’Església». Ha arribat el moment d’entendre i configurar la comunitat cristiana com un lloc on el primer és acollir l’Evangeli de Jesús.
Res pot regenerar el teixit en crisi de les nostres comunitats com la força de l’Evangeli. Només l’experiència directa i immediata de l’Evangeli pot revitalitzar l’Església. D’aquí a uns anys, quan la crisi ens obligui a centrar-nos només en l’essencial, veurem amb claredat que res és més important avui per als cristians de reunir-nos a llegir, escoltar i compartir junts els relats evangèlics.
El primer és creure en la força regeneradora de l’Evangeli. Els relats evangèlics ensenyen a viure la fe no per obligació, sinó per atracció. Fan viure la vida cristiana no com a deure, sinó com irradiació i contagi. És possible introduir a les parròquies una dinàmica nova. Reunits en petits grups, en contacte amb l’Evangeli, anirem recuperant la nostra veritable identitat de seguidors de Jesús.
Hem de tornar a l’Evangeli com a nou començament. Ja no serveix qualsevol programa o estratègia pastoral. D’aquí a uns anys, escoltar junts l’Evangeli de Jesús no serà una activitat més entre d’altres, sinó la matriu des de la qual començarà la regeneració de la fe cristiana a les petites comunitats disperses enmig d’una societat secularitzada.
Té raó el papa Francesc quan ens diu que el principi i motor de la renovació de l’Església en aquests temps hem de trobar-lo en «tornar a la font i recuperar la frescor original de l’Evangeli».
 
VIURE AMB ALEGRIA PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per J.Pagola   
dijous, 3 de maig de 2018 09:36
06-05-2018
Diumenge 6 de Pasqua – B
Joan 15,9-17
UNA ALEGRIA DIFERENT

No és fàcil l’alegria. Els moments d’autèntica felicitat semblen petits parèntesis enmig d’una existència d’on brollen constantment el dolor, la inquietud i la insatisfacció.

El misteri de la veritable alegria és una cosa estranya per a molts homes i dones. Encara saben potser riure a riallades, però han oblidat el que és un somriure joiós, nascut del més profund de l’ésser. Ho tenen gairebé tot, però res els satisfà de veritat. Estan envoltats d’objectes valuosos i pràctics, però amb prou feines saben res d’amor i d’amistat. Corren per la vida absorbits per mil tasques i preocupacions, però han oblidat que estem fets per a l’alegria.

Per això, alguna cosa es desperta en nosaltres quan escoltem les paraules de Jesús: us he parlat «perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa». La nostra alegria és fràgil, petita i està sempre amenaçada. Però alguna cosa gran se’ns promet. Poder compartir l’alegria mateixa de Jesús. La seva alegria pot ser la nostra.

El pensament de Jesús és clar. Si no hi ha amor, no hi ha vida. No hi ha comunicació amb ell. No hi ha experiència del Pare. Si falta l’amor en la nostra vida, no en queda més que buit i absència de Déu. Podem parlar de Déu, imaginar-lo, però no experimentar-lo com a font de goig veritable. Llavors el buit s’omple de déus falsos que prenen el lloc del Pare, però que no poden fer brollar en nosaltres el veritable goig que el nostre cor anhela.

Potser els cristians d’avui pensem poc en l’alegria de Jesús i no hem après a «gaudir» de la vida, seguint els seus passos. Les seves crides a cercar la felicitat veritable s’han perdut en el buit potser perquè seguim obstinats en pensar que el camí més segur de trobar-la és el que passa pel poder, els diners o el sexe.

L’alegria de Jesús és la de qui viu amb una confiança neta i incondicional al Pare. L’alegria del que sap acollir la vida amb agraïment. L’alegria del que ha descobert que l’existència sencera és gràcia.

Però la vida s’extingeix tristament en nosaltres si la guardem per a nosaltres sols, sense encertar a regalar-la. L’alegria de Jesús no consisteix a gaudir egoistament de la vida. És l’alegria de qui dóna vida i sap crear les condicions necessàries perquè creixi i es desenvolupi de manera cada vegada més digna i més sana. Heus aquí un dels ensenyaments clau de l’Evangeli. Només és feliç qui fa un món més feliç. Només coneix l’alegria qui sap regalar-la. Només viu qui fa viure.

AL ESTILO DE JESÚS  (complement de J.A.Pagola al comentari anterior).-


Jesús se está despidiendo de sus discípulos. Los ha querido apasionadamente. Los ha amado con el mismo amor con que lo ha amado el Padre. Ahora los tiene que dejar. Conoce su egoísmo. No saben quererse. Los ve discutiendo entre sí por obtener los primeros puestos. ¿Qué será de ellos?

Las palabras de Jesús adquieren un tono solemne. Han de quedar bien grabadas en todos: "Éste es mi mandato: que os améis unos a otros como yo os he amado". Jesús no quiere que su estilo de amar se pierda entre los suyos. Si un día lo olvidan, nadie los podrá reconocer como discípulos suyos.

De Jesús quedó un recuerdo imborrable. Las primeras generaciones resumían así su vida: "Pasó por todas partes haciendo el bien". Era bueno encontrarse con él. Buscaba siempre el bien de las personas. Ayudaba a vivir. Su vida fue una Buena Noticia. Se podía descubrir en él la cercanía buena de Dios.

Jesús tiene un estilo de amar inconfundible. Es muy sensible al sufrimiento de la gente. No puede pasar de largo ante quien está sufriendo. Al entrar un día en la pequeña aldea de Naín, se encuentra con un entierro: una viuda se dirige a dar tierra a su hijo único. A Jesús le sale desde dentro su amor hacia aquella desconocida: "Mujer, no llores". Quien ama como Jesús, vive aliviando el sufrimiento y secando lágrimas.

Los evangelios recuerdan en diversas ocasiones cómo Jesús captaba con su mirada el sufrimiento de la gente. Los miraba y se conmovía: los veía sufriendo, o abatidos o como ovejas sin pastor. Rápidamente, se ponía a curar a los más enfermos o a alimentarlos con sus palabras. Quien ama como Jesús, aprende a mirar los rostros de las personas con compasión.

Es admirable la disponibilidad de Jesús para hacer el bien. No piensa en sí mismo. Está atento a cualquier llamada, dispuesto siempre a hacer lo que pueda. A un mendigo ciego que le pide compasión mientras va de camino, lo acoge con estas palabras: "¿Qué quieres que haga por ti?". Con esta actitud anda por la vida quien ama como Jesús.

Jesús sabe estar junto a los más desvalidos. No hace falta que se lo pidan. Hace lo que puede por curar sus dolencias, liberar sus conciencias o contagiar confianza en Dios. Pero no puede resolver todos los problemas de aquellas gentes.

Entonces se dedica a hacer gestos de bondad: abraza a los niños de la calle: no quiere que nadie se sienta huérfano; bendice a los enfermos: no quiere que se sientan olvidados por Dios; acaricia la piel de los leprosos: no quiere que se vean excluidos. Así son los gestos de quien ama como Jesús.
Darrera actualització de dilluns, 7 de maig de 2018 11:39
 
CREURE DE VERITAT PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per J.Pagola   
dimecres, 25 d'abril de 2018 17:08
29-04-2018
Diumenge 5 de Pasqua – B
Joan 15,1-8
CREURE

La fe no és una impressió o emoció del cor. Sens dubte, el creient sent la seva fe, l’experimenta i la gaudeix, però seria un error reduir-la a «sentimentalisme». La fe no és una cosa que depengui dels sentiments: «Ja no sento res; dec estar perdent la fe». Ser creients és una actitud responsable i raonada.

La fe no és tampoc una opinió personal. El creient es compromet personalment a creure en Déu, però la fe no pot ser reduïda a «subjectivisme»: «Jo tinc les meves idees i crec que a mi em sembla». La realitat de Déu no depèn de mi, ni la fe cristiana és fabricació d’un mateix. Brolla de l’acció de Déu en nosaltres.

La fe no és tampoc un costum o tradició rebuda dels pares. És bo néixer en una família creient i rebre des d’infant una orientació cristiana de la vida, però seria molt pobre reduir la fe a «costum religiós»: «A la meva família sempre hem sigut molt d’Església». La fe és una decisió personal de cadascú.

La fe no és tampoc una recepta moral. Creure en Déu té les seves exigències, però seria una equivocació reduir-ho tot a «moralisme»: «Jo respecto tothom i no faig mal a ningú». La fe és, a més, amor a Déu, compromís per un món més humà, esperança de vida eterna, acció de gràcies, celebració.

La fe no és tampoc un «tranquil·litzant». Creure en Déu és, sens dubte, font de pau, consol i serenitat, però la fe no és només un «agafador» per als moments crítics: «Jo, quan em trobo amb problemes, vaig a la Mare de Déu». Creure és el millor estímul per lluitar, treballar i viure de manera digna i responsable.

La fe cristiana comença a despertar-se en nosaltres quan ens trobem amb Jesús. El cristià és una persona que es troba amb Crist, i en ell va descobrint un Déu Amor que cada dia l’atrau més. Ho diu molt bé Joan: «Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hi hem cregut. Déu és Amor» (1 Joan 4,16).

Aquesta fe creix i dóna fruits només quan restem dia a dia units a Crist, és a dir, motivats i sostinguts pel seu Esperit i la seva Paraula: «El qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res».

* * *
Darrera actualització de dimecres, 25 d'abril de 2018 17:11
 
«IniciAnterior12SegüentFinal»

Pàgina 1 de 2
Copyright © 2018 Parròquia de l'Encarnació. Tots els drets són reservats.
Joomla! és un programari lliure distribuït sota la llicència GNU/GPL.

NASHVILLE, Tenn. -- Delanie Walker hasn't been asked for help too often this summer. It's not that the Tennessee Titans tight end isn't willing, and he has a wealth of knowledge to share going into his 12th season, but fewer rookies are seeking it out this year. Kendall Wright Jerseys Why? Walker has a hypothesis. "They’re kinda scared of me," Walker said. "If they ask me for help, I try to give my best advice. But they kinda are starstruck. When they were in elementary, I was in the NFL. Sometimes I think they’re just happy to play beside me."

Walker, who turned 33 last Saturday, is a rare physical specimen at the top of his game. Marcus Mariota Jerseys There aren't many 30-plus players, outside of quarterbacks and specialists, that remain among the top five-to-seven players at their position. Recent NFL history tells him he should be preparing to disappear into retirement. Delanie Walker Jerseys He calls that a lie. In a Titans offense filled with new toys at the receiving positions, Walker remains one of Marcus Mariota's favorite targets when it matters the most. Walker says he's happy that Eric Decker, Corey Davis and Taywan Taylor have been added to play beside him. But that doesn't mean he won't eat anymore. Walker wants to make that clear.

So it's no surprise at the end of Thursday's practice when Mariota finds Walker blazing down the seam for a touchdown against the Carolina Panthers defense. "He hasn't slowed a bit. He's still at full-strength, he's still very difficult to cover," Titans coach Mike Mularkey said. DeMarco Murray Jerseys "He takes such good care of his body and it shows up out here every day." The word "still" resonates when it comes out of Mularkey's mouth in reference to Walker. Longevity, like availability, is a skill. Walker doesn't have a magic potion or special workout shift that has caused him to remain dominant at 33. He says he does what he's always done: eat well, get rest and grind like he's still a sixth-round pick trying to make the team.

"I still see myself as one of the guys everybody looks at to make a play," Walker said. Derrick Henry Jerseys So when fantasy football pundits wonder how the Titans are going to spread the ball around to Walker, Decker, Davis, Rishard Matthews, DeMarco Murray and Derrick Henry, among others, Walker isn't worried about getting squeezed out. Eddie George Jerseys "I don’t cry when I don’t get catches, but I’m always hungry," said Walker, who had 65 catches for 800 yards and seven touchdowns last season. "I’m always going to compete. I want the ball. I want to eat, but I have to get open. That’s the rules of the game. Whoever is open, is going to eat."