Home Celebracions
Celebracions
JESÚS: PA DE VIDA PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per J.Pagola   
divendres, 17 d'agost de 2018 09:59
19-08-2018
Diumenge 20 durant l’any – B
Joan 6,51-58
ALIMENTAR-SE DE JESÚS
Segons el relat de Joan, un cop més els jueus, incapaços d’anar més enllà del físic i material, interrompen Jesús, escandalitzats pel llenguatge agressiu que empra: «Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?». Jesús no retira la seva afirmació, sinó que dóna a les seves paraules un contingut més profund.
El nucli de la seva exposició ens permet endinsar-nos en l’experiència que vivien les primeres comunitats cristianes en celebrar l’eucaristia. Segons Jesús, els deixebles no només han de creure en ell, sinó que han d’alimentar i nodrir la seva vida de la seva mateixa persona. L’eucaristia és una experiència central en els seguidors de Jesús.
Les paraules que segueixen no fan sinó destacar el seu caràcter fonamental i indispensable: «La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda». Si els deixebles no s’alimenten d’ell, podran fer i dir moltes coses, però no han d’oblidar les seves paraules: «No teniu vida en vosaltres». Per tenir vida dins de nosaltres necessitem alimentar-nos de Jesús, nodrir-nos del seu alè vital, interioritzar les seves actituds i els seus criteris de vida. Aquest és el secret i la força de l’eucaristia. Només el coneixen aquells que combreguen amb ell i s’alimenten de la seva passió pel Pare i del seu amor als seus fills.
El llenguatge de Jesús és de gran força expressiva. A qui sap alimentar-se d’ell li fa aquesta promesa: «Aquest està en mi i jo en ell». Qui es nodreix de l’eucaristia experimenta que la seva relació amb Jesús no és una cosa externa. Jesús no és model de vida que imitem des de fora. Alimenta la nostra vida des de dins.
Aquesta experiència de «habitar» en Jesús i deixar que Jesús «habiti» en nosaltres pot transformar d’arrel la nostra fe. Aquest intercanvi mutu, aquesta comunió estreta, difícil d’expressar amb paraules, constitueix la veritable relació del deixeble amb Jesús. Això és seguir-lo sostinguts per la seva força vital.

La vida que Jesús transmet als seus deixebles en l’eucaristia és la que ell mateix rep del Pare, que és Font inesgotable de vida plena. Una vida que no s’extingeix amb la nostra mort biològica. Per això s’atreveix Jesús a fer aquesta promesa als seus: «Qui menja aquest pa viurà per sempre».
Sens dubte, el signe més greu de la crisi de la fe cristiana entre nosaltres és l’abandonament tan generalitzat de l’eucaristia dominical. Per a qui estima Jesús és dolorós observar com l’eucaristia va perdent el seu poder d’atracció. Però és més dolorós encara veure que des de l’Església assistim a aquest fet sense atrevir-nos a reaccionar. Per què?
José Antonio Pagola

Darrera actualització de divendres, 17 d'agost de 2018 10:00
 
MARIA - PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per J.Pagola   
dijous, 16 d'agost de 2018 11:09

FIESTA DE LA ASUNCION DE MARIA

SEGUIDORA FIEL DE JESÚS

Mi espíritu se alegra en Dios mi Salvador.

Los evangelistas presentan a la Virgen con rasgos que pueden reavivar nuestra devoción a María, la Madre de Jesús. Su visión nos ayuda a amarla, meditarla, imitarla, rezarla y confiar en ella con espíritu nuevo y más evangélico.

María es la gran creyente. La primera seguidora de Jesús. La mujer que sabe meditar en su corazón los hechos y las palabras de su Hijo. La profetisa que canta al Dios, salvador de los pobres, anunciado por él. La madre fiel que permanece junto a su Hijo perseguido, condenado y ejecutado en la cruz. Testigo de Cristo resucitado, que acoge junto a los discípulos al Espíritu que acompañará siempre a la Iglesia de Jesús.

Lucas, por su parte, nos invita a hacer nuestro el canto de María, para dejarnos guiar por su espíritu hacia Jesús, pues en el "Magníficat" brilla en todo su esplendor la fe de María y su identificación maternal con su Hijo Jesús.

María comienza proclamando la grandeza de Dios: «mi espíritu se alegra en Dios, mi salvador, porque ha mirado la humillación de su esclava». María es feliz porque Dios ha puesto su mirada en su pequeñez. Así es Dios con los sencillos. María lo canta con el mismo gozo con que bendice Jesús al Padre, porque se oculta a «sabios y entendidos» y se revela a «los sencillos». La fe de María en el Dios de los pequeños nos hace sintonizar con Jesús.

María proclama al Dios «Poderoso» porque «su misericordia llega a sus fieles de generación en generación». Dios pone su poder al servicio de la compasión. Su misericordia acompaña a todas las generaciones. Lo mismo predica Jesús: Dios es misericordioso con todos. Por eso dice a sus discípulos de todos los tiempos: «sed misericordiosos como vuestro Padre es misericordioso». Desde su corazón de madre, María capta como nadie la ternura de Dios Padre y Madre, y nos introduce en el núcleo del mensaje de Jesús: Dios es amor compasivo.

María proclama también al Dios de los pobres porque «derriba del trono a los poderosos» y los deja sin poder para seguir oprimiendo; por el contrario, «enaltece a los humildes» para que recobren su dignidad. A los ricos les reclama lo robado a los pobres y «los despide vacíos»; por el contrario, a los hambrientos «los colma de bienes» para que disfruten de una vida más humana. Lo mismo gritaba Jesús: «los últimos serán los primeros». María nos lleva a acoger la Buena Noticia de Jesús: Dios es de los pobres.

María nos enseña como nadie a seguir a Jesús, anunciando al Dios de la compasión, trabajando por un mundo más fraterno y confiando en el Padre de los pequeños.

 
CERCAR EL PA DE VIDA ETERNA PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per J.Pagola   
dilluns, 30 de juliol de 2018 19:43

 

PA DE VIDA ETERNA

Per què continuar interessar-se per Jesús després de vint segles? Què podem esperar d’ell? Què ens pot aportar als homes i dones del nostre temps? Ens resoldrà potser els problemes del món actual? L’evangeli de Joan parla d’un diàleg de gran interès que Jesús manté amb una munió de gent a la vora del llac de Galilea.

El dia anterior havien compartit amb Jesús un àpat sorprenent i gratuït. Varen menjar pa fins a saciar-se. Deixaran que se’n vagi? El que busquen és que Jesús repeteixi el seu gest i els torni a alimentar gratis. No pensen en una altra cosa.

Jesús els desconcerta amb un plantejament inesperat: «No us heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna». Però com no preocupar-se pel pa de cada dia? El pa és indispensable per viure. El necessitem i hem de treballar perquè mai li falti a ningú. Jesús ho sap. El pa és el primer. Sense menjar no podem subsistir. Per això es preocupa tant dels famolencs i captaires, que no reben dels rics ni les engrunes que cauen de la seva taula. Per això maleeix els terratinents insensats que guarden el gra sense pensar en els pobres. Per això ensenya als seus seguidors a demanar cada dia al Pare pa per a tots els seus fills.

Però Jesús vol despertar en ells una fam diferent. Els parla d’un pa que no sadolla només la fam d’un dia, sinó la fam i la set de vida que hi ha en l’ésser humà. No ho hem d’oblidar. En nosaltres hi ha una fam de justícia per a tothom, una fam de llibertat, de pau, de veritat. Jesús es presenta com aquest Pa que ens ve del Pare no per afartar-nos de menjar, sinó «per donar vida al món».

Aquest Pa vingut de Déu «dóna vida eterna». Els aliments que mengem cada dia ens mantenen vius durant anys, però arriba un moment en què no poden defensar-nos de la mort. És inútil que continuem menjant. No ens poden donar vida més enllà de la mort.

Jesús es presenta com «Pa de vida eterna». Cadascú ha de decidir com vol viure i com vol morir. Però els que ens diem seguidors seus hem de saber que creure en Crist és alimentar en nosaltres una força imperible, començar a viure una cosa que no s’acabarà amb la nostra mort. Senzillament, seguir Jesús és entrar en el misteri de la mort sostinguts per la seva força ressuscitadora.

En escoltar les seves paraules, aquella gent de Cafarnaüm li demanen des del fons del seu cor: «Senyor, dóna’ns sempre pa d’aquest». Des de la nostra fe vacil·lant, de vegades nosaltres no ens atrevim a demanar quelcom de semblant. Potser només ens preocupa el menjar de cada dia. I de vegades només el nostre.



Darrera actualització de dijous, 9 d'agost de 2018 18:09
 
LA MIRADA DE JESÚS PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per J.Pagola   
dimecres, 18 de juliol de 2018 18:39
LA MIRADA DE JESÚS
Marc descriu amb tot detall la situació. Jesús s’adreça en barca amb els seus deixebles cap a un lloc tranquil i retirat. Vol escoltar-los amb calma, ja que han tornat cansats del seu primer viatge evangelitzador i desitgen compartir la seva experiència amb el Profeta que els ha enviat.
El propòsit de Jesús queda frustrat. La gent descobreix la seva intenció i se li avança corrent per la riba. Quan arriben al lloc, es troben amb una multitud vinguda de tots els llogarets de l’entorn. Com reaccionarà Jesús?
Marc descriu gràficament la seva actuació: els deixebles han d’aprendre com han de tractar la gent; en les comunitats cristianes s’ha de recordar com era Jesús amb aquestes persones perdudes en l’anonimat, de les que ningú es preocupa. «Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor, i es posà a instruir-los llargament».
El primer que destaca l’evangelista és la mirada de Jesús. No s’irrita perquè hagin interromput els seus plans. Els mira detingudament i es commou. Mai li molesta la gent. El seu cor intueix la desorientació i l’abandó en què es troben els pagesos d’aquelles aldees.
A l’Església hem d’aprendre a mirar la gent com la mirava Jesús: captant el sofriment, la solitud, el desconcert o l’abandó que pateixen molts d’ells. La compassió no brolla de l’atenció a les normes o el record de les nostres obligacions. Es desperta en nosaltres quan mirem atentament els qui pateixen.
Des d’aquesta mirada, Jesús descobreix la necessitat més profunda d’aquella gent: caminen «com ovelles sense pastor». L’ensenyament que reben dels lletrats de la Llei no els ofereix l’aliment que necessiten. Viuen sense que ningú tingui cura realment d’ells. No tenen un pastor que els guiï i els defensi.
Mogut per la seva compassió, Jesús «es posa a instruir-los llargament». Amb calma, sense presses, es dedica pacientment a ensenyar-los la Bona Notícia de Déu. No ho fa per obligació. No pensa en si mateix. Els comunica la Paraula de Déu, commogut per la necessitat que tenen d’un pastor.
 
Nova Evangelització PDF Imprimeix Correu electrònic
Escrit per J.Pagola   
dimecres, 11 de juliol de 2018 16:06
15-07-2018
Diumenge 15 durant l’any – B
Marc 6,7-13
NOVA ETAPA EVANGELITZADORA

El papa Francesc ens està cridant a una «nova etapa evangelitzadora marcada per l’alegria de Jesús». En què pot consistir? On pot estar la seva novetat? Què hem de canviar? Quina va ser realment la intenció de Jesús enviant els seus deixebles a perllongar la seva tasca
evangelitzadora?
El relat de Marc deixa clar que només Jesús és la font, l’inspirador i el model de l’acció evangelitzadora dels seus seguidors. No faran res en nom propi. Són «enviats» de Jesús. No podran predicar a si mateixos: només anunciaran el seu Evangeli. No tindran altres interessos: només es dedicaran a obrir camins al regne de Déu.

L’única manera d’impulsar una «nova etapa evangelitzadora marcada per l’alegria de Jesús» és purificar i intensificar aquesta vinculació amb Jesús. No hi haurà nova evangelització si no hi ha nous evangelitzadors, i no hi haurà nous evangelitzadors si no hi ha un contacte més viu, lúcid i apassionat amb Jesús. Sense ell ho farem tot menys introduir el seu Esperit en el món.

Enviant-los, Jesús no deixa als seus deixebles abandonats a les seves forces. Els dóna el seu «poder», que no és un poder per controlar, governar o dominar els altres, sinó la seva força per expulsar «esperits malignes», alliberant les persones del que les esclavitza, oprimeix i deshumanitza.

Els deixebles saben molt bé què els encarrega Jesús. Mai no l’han vist governant ningú. Sempre l’han conegut curant ferides, alleujant el sofriment, regenerant vides, alliberant pors, encomanant confiança en Déu. «Curar» i «alliberar» són tasques prioritàries en l’actuació de Jesús. Donarien una cara radicalment diferent a la nostra evangelització.


Jesús els envia amb el necessari per caminar. Segons Marc, només portaran bastó, sandàlies i un vestit. No necessiten res més per ser testimonis de l’essencial. Jesús els vol veure lliures i sense lligams; sempre disponibles, sense instal·lar-se en el benestar; confiant en la força de l’Evangeli.

Sense recuperar aquest estil evangèlic no hi ha «nova etapa evangelitzadora». L’important no és posar en marxa noves activitats i estratègies, sinó desprendre’ns de costums, estructures i servituds que ens estan impedint ser lliures per encomanar l’essencial de l’Evangeli amb veritat i senzillesa.

A l’Església hem perdut aquest estil itinerant que suggereix Jesús. El seu caminar és lent i pesat. No sabem acompanyar la humanitat. No tenim agilitat per transitar d’una cultura ja passada a la cultura actual. Ens agafem al poder que hem tingut. Ens enredem en interessos que no coincideixen amb el regne de Déu. Necessitem conversió: conversió positiva !

 
Més articles...
«IniciAnterior12SegüentFinal»

Pàgina 1 de 2
Copyright © 2018 Parròquia de l'Encarnació. Tots els drets són reservats.
Joomla! és un programari lliure distribuït sota la llicència GNU/GPL.

NASHVILLE, Tenn. -- Delanie Walker hasn't been asked for help too often this summer. It's not that the Tennessee Titans tight end isn't willing, and he has a wealth of knowledge to share going into his 12th season, but fewer rookies are seeking it out this year. Kendall Wright Jerseys Why? Walker has a hypothesis. "They’re kinda scared of me," Walker said. "If they ask me for help, I try to give my best advice. But they kinda are starstruck. When they were in elementary, I was in the NFL. Sometimes I think they’re just happy to play beside me."

Walker, who turned 33 last Saturday, is a rare physical specimen at the top of his game. Marcus Mariota Jerseys There aren't many 30-plus players, outside of quarterbacks and specialists, that remain among the top five-to-seven players at their position. Recent NFL history tells him he should be preparing to disappear into retirement. Delanie Walker Jerseys He calls that a lie. In a Titans offense filled with new toys at the receiving positions, Walker remains one of Marcus Mariota's favorite targets when it matters the most. Walker says he's happy that Eric Decker, Corey Davis and Taywan Taylor have been added to play beside him. But that doesn't mean he won't eat anymore. Walker wants to make that clear.

So it's no surprise at the end of Thursday's practice when Mariota finds Walker blazing down the seam for a touchdown against the Carolina Panthers defense. "He hasn't slowed a bit. He's still at full-strength, he's still very difficult to cover," Titans coach Mike Mularkey said. DeMarco Murray Jerseys "He takes such good care of his body and it shows up out here every day." The word "still" resonates when it comes out of Mularkey's mouth in reference to Walker. Longevity, like availability, is a skill. Walker doesn't have a magic potion or special workout shift that has caused him to remain dominant at 33. He says he does what he's always done: eat well, get rest and grind like he's still a sixth-round pick trying to make the team.

"I still see myself as one of the guys everybody looks at to make a play," Walker said. Derrick Henry Jerseys So when fantasy football pundits wonder how the Titans are going to spread the ball around to Walker, Decker, Davis, Rishard Matthews, DeMarco Murray and Derrick Henry, among others, Walker isn't worried about getting squeezed out. Eddie George Jerseys "I don’t cry when I don’t get catches, but I’m always hungry," said Walker, who had 65 catches for 800 yards and seven touchdowns last season. "I’m always going to compete. I want the ball. I want to eat, but I have to get open. That’s the rules of the game. Whoever is open, is going to eat."